MOURE'S
i PENSAR
Intervenció d'Aprenentatge Físicament Actiu a l'Escola GPV (2018)
es pot aprendre en moviment?
Moure'ns forma part de la nostra biologia, en canvi el sedentarisme actual ens allunya del que en realitat som. Evolutivament hem estat dissenyats per moure'ns i expressar-nos movent-nos. El nostre entorn ha canviat i, així com anteriorment necessitàvem moure'ns per aconseguir menjar, roba, o altres necessitats diàries, ara aquestes accions les desenvolupem sent sedentaris. No obstant això, el nostre organisme continua igual de codificat que el dels nostres avantpassats, per als quals l'activitat física era una estratègia evolutiva ineludible per adaptar-se a les exigències de l'entorn.
El sistema nerviós, que s'activa significativament quan ens movem, controla totes les funcions del nostre organisme. És responsable de funcions complexes i de pensament superior, com el llenguatge, la memòria, l'atenció i el càlcul, entre d'altres, permetent captar i assimilar la informació, tant interna com de l'exterior, i elaborar les respostes corresponents per interactuar amb l'entorn (Mo-yi, et al., 2017).
Seguint aquesta línia cada vegada hi ha més investigacions que, de la mateixa manera que les esmentades anteriorment, donen suport a la idea que l'activitat física estimula el rendiment intel·lectual mitjançant una sèrie de mecanismes biològics encara no del tot ben coneguts. Aquesta millora sembla succeir especialment en nens i pertoca bàsicament a l'exercici aeròbic. No obstant això, en els últims anys s' han reportat estudis que mostren que exercicis no clàssicament aeròbics com el ioga o la meditació, estan demostrant de la mateixa manera efectes beneficiosos en diferents aspectes del funcionament cognitiu i emocional. Per afrontar aquesta realitat, conèixer-la millor i realitzar una intervenció educativa que inclou tant l' educació física com la neuropsicologia, es pretén conèixer com l' activitat i l' exercici físics aeròbic permeten que es produeixin canvis tant en l' estructura com en les funcions cerebrals en general i, sobre l' atenció, la memòria i el càlcul en particular, durant la principal etapa de desenvolupament: la infància.
LA NEURO-EDUCACIÓ
L'escola està canviant; les metodologies s'estan transformant; les estratègies d'aprenentatge cerquen noves eines per resultar útils; i, amb tot aquest procés de renovació, el mestre necessita obrir el seu coneixement per a intentar comprendre tot allò que, cada alumne (diversitat), pensa, pateix i motiva.
En aquest context entren en joc les neurociències, concretament la neuropsicologia, com a base per entendre el desenvolupament neurològic del nen, el funcionament del cervell i l'adquisició d'habilitats i capacitats que han de permetre l'assoliment d'etapes i competències educatives adaptades a les necessitats del segle vint-i-u.
Estudis científics recents (Diamond & Ling, 2019; Hillman, et al., 2020; Zeng, et al. 2017) demostren que la pràctica d'activitat física aeròbica estimula la síntesi de factors neurotròfics, com el BDNF, neurotransmissors, com el grup de catecolamines, l'activació de programes que modifiquen l'expressió de nombrosos gens o, epigenètica, i també que produeix canvis en la comunicació neuronal, actuant en l'espai per a l'intercanvi d'informació, sinapsis (Voss, Weng & Kramer, et al., 2016; Kamijo & Masaki, 2016).
Aquestes reaccions químiques afecten la connectivitat cerebral i produeixen millores significatives en l'aprenentatge (Chaddock- Heyman & Kramer et al. 2020; Singh et al., 2019; Watson, et al., 2017; Donnelly, Hillman, et al., 2017). Altres processos com la regulació del metabolisme energètic i de molècules relacionades amb la inflamació, així com la neurogènesi, també tindrien un paper dins dels mecanismes que relacionen activitat física i funció cerebral.
Com aprèn el nen/a?
beneficis de l'activitat física
